Primer de tot un àlbum que ja havia enllaçat al blog de la meua amiga Mer.
És poesia pura des dels títols de les cançons fins a l'última nota.
Ací us deixe un xicotet poema creat amb els títols de les cançons:
"Melancolía me ha abrazado esta mañana
con calidez y ternura mientras escuchaba
los Bosques de mi Mente susurrando en el viento.
He estado paseando, lentamente y sin prisa,
y he llegado hastaaquítí,
con mi bicicleta oxidada
y sus titánicos esfuerzos por avanzar.
Qué suerte que has dejado un banco,
siquiera una esquina donde sentarse y reposar,
ver el amanecer reflejado en tus ojos y escuchar
el mensaje de las ballenas."
Us ha agradat? És tranquil, relaxat, minimalista, bonic. Especial per eixos díes en els que t'apeteix sentar-te i veure ploure, i recordar, i estimar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario